A finals del 2017 vaig començar un projecte que feia temps que m'il·lusionava fer, escriure una història online, per entregues setmanals, en la que cadascú pogués votar com desitjava que continués l'aventura, ajudant a escollir al protagonista quina seria la seva pròxima acció.
El projecte ha durat 8 mesos justos, temps en el qual he publicat 32 entregues i 2 especials.
Tot va començar proposant als meus contactes de Facebook i Twitter que votessin un gènere per l'aventura. Va sortir: Viatges en el Temps.
Després vam votar-ne la protagonista: Va sortir una noia castanya d'ulls marró verdós i 33 anys que es diu Irene. De professió és detectiu privat, és molt analítica i a vegades cínica.
Les entregues que he anat realitzant pretenien tenir una llargada de 3 pàgines, però en alguns casos m'ha estat impossible cenyir-me a aquest límit en pro d'explicar bé allò que aquella entrega volia transmetre.
En cada una de les entregues he intentat carregar-la d'un fons o ritme diferent, per tal de no avorrir al lector i mantenir-lo amb l'emoció. Algunes entregues son d'acció, altres d'amor, n'hi ha que son més aviat psicològiques, n'hi ha algunes de tristes però també de simpàtiques. He intentat compensar en tot moment i fer per al lector un viatge interessant i amè.
Un punt important per entendre la obra és comprendre el plantejament. El ritme i l'interès del lector s'ha d'haver anat mantenint al llarg de 8 mesos, amb pauses d'una setmana entre entregues de 3 pàgines o més. Imaginem que estem llegint un llibre i que hem d'abandonar la lectura durant una setmana cada 6 o 7 pàgines. Es perdria l'interès per a molts lectors, per tant el que he fet ha estat crear arcs argumentals de diferents envergadures: Un de global que marca la trama, secundaris que marquen les etapes o viatges i finalment els individuals de cada entrega. Aquests últims poden ser simplement un concepte nou que hem après, alguna cosa nova que hem descobert o un fet auto-concloent.
Tant el personatge principal com l'antagonista han tingut una fitxa de rol pròpia, basant-me amb un estil que m'és molt amigable, el de RyF. En ocasions (no sempre) he fet servir tirades de daus per resoldre situacions i deixar una part al destí.
He fet un Google Maps (per mi) indicant el lloc on es van anar passant certes coses de l'aventura; d'aquesta manera podia tenir una imatge més global del que havia passat i per on.
dissabte, 30 de juliol del 2022
dissabte, 18 de juny del 2016
0469DDZ el codi d'una etapa molt feliç de la meva vida
Ha arribat moment del comiat... el nostre primer cotxe, un Opel Corsa Blueline.
Al llegir les línies de continuació, molts pensareu que estic romanitzant uns moments viscuts, els que em coneixeu realment o heu compartit algun d'aquests moments amb mi, sabeu que si algo faré és desdramatitzar i suavitzar una mica la passió i l'estima amb les que he viscut cadascun dels moments dels que parlo.
Després de treure'm el carnet de conduïr vaig voltar tot Barcelona, a tots els concessionaris, buscant-lo sense saber que seria ell... Finalment el vaig trobar i vam anar mon pare i jo a firmar-lo.
La seva matrícula la vaig memoritzar en seguida: 0469DDZ
Nosaltres vam ser els seus primers propietaris, ell just sortia de fàbrica. Àlex Juan em va acompanyar a buscar-lo. Era com un somni fet realitat, els dos amb els nostres cotxes, conduïnt un rere l'altre.
Jo complia 25 anys.
Va ser amb l'Àlex que vam anar a buscar a la Cristina Llorens Trull per ensenyar-li, per aquell llavors festejàvem des de feia molt poc (crec que no arribava a 2 mesos encara).
Recordo que encara tenia algunes coses molt de novato, al anar cap a Sitges en alguna ocasió se'm desviava lleugerament el cotxe al mirar pel retrovisor de la dreta... Al tornar ja anava molt més tranquil, per lo terapèutic d'haver vist a la Cristina i per lo segur que ella sempre m'ha fet sentir.
Més endavant vaig tornar sol per ensenyar-li bé, venia per l'autopista... però lo car dels peatges i la quantitat de viatges que hi feia aviat van fer que em fes usuari habitual de les costes.
Recordo que tot content volia ensenyar-li a la Cris, la vaig voler dur a donar un tomb per Barcelona en cotxe (un altre somni complert, poder dur a la xicota en el meu cotxe) però al sortir de Plaça Espanya se'm va calar i no hi havia manera de que arranqués... Els vienants molt monos i simpàtics em van venir a ajudar, uns (crec que guiris) van obrir el capó i tot... hahahaha resulta que estava tant nerviós que intentava arrancar en segona sense donar-me'n compte i se'm calava tota l'estona... quan ho vaig veure vaig posar primera sense que ningú ho veiés (només la Cris) vaig donar les gràcies com si m'ho haguessin arreglat i vaig marxar... hahahah quina vergonya vaig passar...
De fet al cap de poc de tenir-lo, vaig abonyegar-li tota la part del darrera contra una columna del parking que tenia al punt mort... Recordo el "catapum" que es va sentir que casi em va arribar a fer mal físic del greu que e va sabre. Mai li vaig arreglar el bony, era per mi una cura d'humiltat i un recordar el que li vaig fer... No diré que no m'ho volia perdonar, però si que ho volia recordar.
Amb aquests 12 anys moltes cicatrius han marcar la pell del nostre cotxe blauet... Però és que tot i treure'l relativament poc, entregant-lo amb 94.500 km, haviem viscut intensament grans moments.
Junts vam fer la primera sortida amb parella amb la Cris, a un bungalow de "Cunit, poble eixerit" per celebrar els 6 mesos. Allà li vaig donar un anell per dir-li que algun dia em casaria amb ella. I així ho vam fer anys després.
Aquest cotxe va viure moments molt intensos, ploreres i converses profundes i carregades de sentiments i llàgrimes en uns inicis que no van ser fàcils.
Ell posava la banda sonora de molts moments, els que més recordo son les nits que tornava sol després de deixar a la Cris a casa seva... O quan l'esperava una hora dins del cotxe jugant a l'Snake amb el mòbil durant una hora mentre l'esperava a que sortís de ball.
A part de amb el cotxe de se mare, la Cris va fer pràctiques amb el nostre Corsa, canvis de sentit al mirador de sentit al mirador de Sitges, voltes pel descampat del parc aquàtic i maniobres per dins del nostre pàrquing.
Petit com és i més d'un cop deia que era la meva TARDIS particular; ja que en el seu interior hi cabien coses que des de fora pensaves que era impossible: La nostra primera mudança (i les dos següents també), els viatges a IKEA per moblar el pis, les maletes i coses per les nostres sortides, el nostre televisor (el de la meva sogra i mons pares també).
Amb ell vaig enfrontar-me a entorns pels que no et preparen a l'autoescola, i que son tot un repte, camins de muntanya flanquejats per un precipici, conduir entre camions, visibilitat nula per culpa de boira espessa o pluja intensa...
Ens va dur a Andorra com a novios i vam tornar com a promesos, amb els nostres primers plans de boda.
Amb ell vam anar cap a l'Hospital de la Quirón quan la Cris estava de part, amb ell vam anar a veure cada dia nerviosos, impacients i emocionats a la Marta quan estava a la incubadora els primers 10 dies de vida, i amb ell vam endur-nos la Marta cap a casa aquell 12 de desembre del 2012.
Ara arriba l'Eloi, i tot se'ns quedava petit, fins i tot la meva petita TARDIS blava.
Aquest serà un somni impossible i inviable que no compliré, poder-li passar el Corsa a la Marta.
Quan vaig anar a vendre el cotxe vaig assegurar-me'n varis cops de que el seu destí mai seria la deixalleria ni desmuntar-lo per vendre'l a peces... potser he vist masses vegades Herbie, el Cotxe Fantàstic o Chitty Chitty Bang Bang... però no volia que el desmuntessin. Em van assegurar que el cotxe estava la mar de bé, i que no estava ni de bon tros per desmuntar-lo que seria mal negoci, que aquest cotxe tenia encara molta vida per davant... i això em va fer feliç.
Al vendre el cotxe el comprador, molt bona gent, em va dir que s'havia trobat casos de tot tipus, molta gent que es posava a plorar inclús quan entregava el cotxe... jo vaig aguantar, per si ho dubtàveu ;) I em va dir una cosa que em va ajudar molt: "Al cap i a la fi és ferro, em vens el ferro i no els records.", volent dir que m'estava desprenent del ferro, d'aquesta carcassa, però que els records viscuts perduren igual que fins ara, simplement que no hi escriurem més pàgines junts en aquest llibre d'aventures.
Vaig tenir temps, després de firmar els papers, per dur-lo al garatge i buidar-lo de les coses que hi teniem dins. Així que vam aprofitar i vam baixar tots tres a jugar amb ell i a fer-li un comiat digne, la Marta es va poder posar al maleter que mai ho havia fet.
Quan vaig entregar-lo em van fer esperar 10 minuts, i vaig tenir temps per poder verbalitzar el meu comiat amb el cotxe i desitjar-li que els pròxims propietaris que el tinguin, el cuidin i l'estimin tant com nosaltres ho hem fet... i si això no és possible, que al menys el cuidin molt, que vegi tot el món que amb nosaltres no ha vist i que per fi... algú li curaria aquestes cicatrius que junts havíem dut tant de temps.
Fins sempre més company! T'estimo i sempre et recordaré. Bon viatge.
dilluns, 28 de setembre del 2015
El #28S
Ahir al vespre, en saber els resultats casi definitius, tenia una sensació que palpitava: ho hem aconseguit, però no hem demostrat res de nou.
ELS RESULTATS
Aquí teniu el gràfic i tots els resultats des d'ARA.CAT i aquest article s'ha completat amb informació censal extreta de GENCAT.CAT.
Ja sabíem que una àmplia part dels catalans volem la independència, Ho vam demostrar amb un 47,75% dels vots (Junts pel Sí: 39,54% i CUP 8,20%), un total de 1.957.348 de votants volien la independència contra 1.605.563 votants del NO, un 39,17% dels vots. Més de 350.000 vots de diferència.
En la posició del: SI a preguntar al poble en un referèndum i NO partidari de la independència hi han 469.364 vots (un 11,45%) repartits en 366.494 de Catalunya Si Que es Pot i 102.870 de Unió Democràtica de Catalunya.
S'han considerat nuls 15.932 vots i s'han trobat 21.941 vots en blanc, lo que vindria a ser un 0,69% de la participació (una mica més de 1 de cada 200 persones que han votat).
Aquí podem veure'n el gràfic fet segons els votants (descomptant-ne els vots nuls):
Val la pena parlar de tota aquesta gent que es mira com es resol aquest conflicte sense mullar-se, sense postular-se, simplement com un/a espectador/a.
Aquest altre gràfic va dedicat a totes aquelles persones que pateixen per si es comet una injustícia continuant amb el procés no sent més del 50% els que volem que SI.
ELS RESULTATS
Aquí teniu el gràfic i tots els resultats des d'ARA.CAT i aquest article s'ha completat amb informació censal extreta de GENCAT.CAT.
Ja sabíem que una àmplia part dels catalans volem la independència, Ho vam demostrar amb un 47,75% dels vots (Junts pel Sí: 39,54% i CUP 8,20%), un total de 1.957.348 de votants volien la independència contra 1.605.563 votants del NO, un 39,17% dels vots. Més de 350.000 vots de diferència.
En la posició del: SI a preguntar al poble en un referèndum i NO partidari de la independència hi han 469.364 vots (un 11,45%) repartits en 366.494 de Catalunya Si Que es Pot i 102.870 de Unió Democràtica de Catalunya.
S'han considerat nuls 15.932 vots i s'han trobat 21.941 vots en blanc, lo que vindria a ser un 0,69% de la participació (una mica més de 1 de cada 200 persones que han votat).
Aquí podem veure'n el gràfic fet segons els votants (descomptant-ne els vots nuls):
En aquestes circumstàncies es pot deduir que el país té molt clara la divisió entre SI o NO, i és el problema que té, el factor psicològic de les votacions: Principalment vota qui vol prendre partit per un cantó o per un altre. Però no es té en consideració la gent que li dona realment igual si estem en un país o en un altre, que no se sent ni català, però tampoc espanyol i les dues coses a la vegada.
ABSTENCIÓ
Les persones que opten per l'abstenció, no votar: "em dona igual, o em sembla bé el que es preveu".
Val la pena parlar de tota aquesta gent que es mira com es resol aquest conflicte sense mullar-se, sense postular-se, simplement com un/a espectador/a.
Aquest altre gràfic va dedicat a totes aquelles persones que pateixen per si es comet una injustícia continuant amb el procés no sent més del 50% els que volem que SI.
Pràcticament l'abstenció atrapa als partidaris del NO. 210.657 persones de diferència, entre l'abstenció i el NO. Recordem la diferència de 351.785 persones entre els votants del SI i del NO.
Estem parlant de 1.394.906 persones que no s'han pronunciat en un moment en que tant el SI com el NO demanaven la participació massiva, en aquesta part no gens menyspreable el 25,31% (més d'una quarta part de la població) hi ha gent que probablement donant les eleccions per guanyades pel SI va permetre que altres coses s'interposéssin a la seva votació. Altres senzillament els dona absolutament igual el rumb que prengui tot això.
Si això porta a unes plebicitàries (independència SI o NO) les hauriem guanyat; ja que només tenim del cert els vots del SI i el NO, no sabem entre els partidades de l'autoderminació sense posicionar-se a favor o en contra, o entre tots aquests s'han abstingut... si hi haurien més vots aconseguibles pel SI o pel NO.
S'han sentit veus dins de CSQP, UDC i inclús dins del PSC que diuen: "Si ens pregunten dins d'un marc legal, jo votaria que SI". Però els espanta aquesta "il·legalitat" en la que ens veiem obligats a votar pel nostre futur.
CATALANS A L'ESTRANGER
Val la pena saber amb què s'estan trobant els catalans que volen votar des de l'estranger, aquí hi ha un post molt interessant sobre una catalana que viu a Milà, Itàlia:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/194480/catalans-a-lestranger-vot-27s
I és que per un suposat error electoral espanyol les paperetes es van perdre pels carrers de Roma, per anar mal senyalitzades. A través d'aquest article veureu com Jordi Minguell va alertar a través de Facebook de que l'adreça que venia indicada al sobre era inexistent:
http://www.ara.cat/eleccions27s/ROMA-VOT_EXTERIOR-ITALIA_0_1438656366.html
Més de 100.000 vots perduts a l'estranger, el consulat italià assegura que dels 950 catalans residents a itàlia n'han votat un centenar, dels quals unes 70 persones de forma presencial a allà mateix.
REFLEXIÓ FINAL
Hem de seguir endavant, cadascú amb el que sent, amb el que creu i amb el que veu dia a dia.
Ens hem de deslliurar d'aquest govern opressor, irrespectuós, prepotent, dèspota, que ens roba, ens tima, ens pren el pèl i encara té el cinisme de dir-nos que ens estima. Agafo prestada una frase castellana per a donar-los resposta: "Por interés té quiero Andrés".
I el problema no és qui governa, si no qui hi ha al darrera dels que governen. El Tribunal Constitucional tomba totes les peticions que aconsegueixen transcendir de la política i que posen en perill interessos molt llunyans.
Cal recordar que el Tribunal Constitucional és escollit directament pel Rei d'Espanya, així doncs, si aquest va ser posat pel règim franquista, està clar qui hi ha al darrera d'aquest tribunal i lo enquistats que estan al govern d'Espanya. Hem de seguir lluitant per deslliurar-ne d'aquest govern i de la família borbona per poder fer una bona neteja, i qui sap... potser llavors se'ns acabin els motius per marxar... però com que probablement sigui impossible des-enquistar aquesta figura, hem de seguir lluitant i ara, amb aquesta majoria absoluta que sumen: JxS i CUP podem fer-ho i fer-ho bé.
SOM-HI!
dilluns, 21 de setembre del 2015
El 27 de Setembre #VotaPerMi #VotaPerTu #QueNoVotinPerTu
El 27 de Setembre #VotaPerMi #VotaPerTu #QueNoVotinPerTu
Molts han lluitat pel que estem apunt d'aconseguir, molts s'han arriscat, s'han provat mil formes diferents d'arribar a bon port... Per la democràcia i la justícia... Vota.
Sigui quina sigui la teva ideologia... per respecte als que han lluitat, als que han mort, als que han estat empresonats perquè tu puguis votar en democràcia, per respecte a totes les persones que s'han mobilitzat massivament i pacíficament per fer sentir la seva veu... Vota.
No és moment de nedar entre aigües... T'has de posicionar, no deixis que aquesta decisió la prenguin per tu. Aposta i sigue's conseqüent.
Si votes SI, et poses a costat de David i li hauràs de mirar als ulls a Goliat.
Si votes NO, no seguirà tot com fins ara, hi haurà canvis, hi haurà restriccions, hi haurà més control sobre la nostra llibertat, perquè no torni a passar un alçament cívic com aquest.
No et càpiga cap mena de dubte que si bé hi ha qui vol volar lliure com un ocell i ser amo del seu destí, també hi ha qui desitja dominar-nos, apagar-nos dels ulls el nostre esperit combatiu com un lleó engabiat.
El 27 és el dia perquè els independentistes fem la nostra jugada d'escac i mat (que tant ens ha costat), si fallem, el 28 serà el dia dels unionistes i segur que ells no deixaran escapar aquesta oportunitat d'esprémer més fort, de lligar-nos més curt, de restar-nos encara més...
Per tot això, el dia 27 només tens dues opcions correctes: Vota SI o vota NO, però HAS DE VOTAR.
Per tot això, el dia 27 només tens dues opcions correctes: Vota SI o vota NO, però HAS DE VOTAR.
dissabte, 19 de maig del 2012
ILUSTRUM
ILUSTRUM, el joc social de col·leccionisme de cromos online.
La idea, inicialment pot semblar fora de lloc o descabellada, però realment aconsegueixen que recuperis aquella vella afició que teniem de petits que era obrir sobres de cromos nous i mirar quants d'aquells eren repetits per a poder-los canviar amb els companys.
Ilustrum va més enllà, et dona un sou de 20 monedes cap amunt (segons les col·leccions que hagis acabat) cada dia que entres. Amb elles et pots comprar, per una moneda una pregunta de trivial; que si respons bé es converteixen en la quantitat de cromos que et trobaràs dins del sobre.
Si repons ràpid i correcte serà una recompensa de 3 cromos, si tardes una mica 2 i finalment si la resposta és correcte però has tardat massa, només un. En cas d'equivocar-te et quedaries sense i podries comprar una nova pregunta per seguir intentant.
Per si això fos poc, hi ha com una esècie de "Mercat de Sant Antoni" on pots canviar cromos amb altres companys, o comprar-los cromos amb part del teu salari dirari.
Hi ha 3 classes de cromos:
La idea, inicialment pot semblar fora de lloc o descabellada, però realment aconsegueixen que recuperis aquella vella afició que teniem de petits que era obrir sobres de cromos nous i mirar quants d'aquells eren repetits per a poder-los canviar amb els companys.
Ilustrum va més enllà, et dona un sou de 20 monedes cap amunt (segons les col·leccions que hagis acabat) cada dia que entres. Amb elles et pots comprar, per una moneda una pregunta de trivial; que si respons bé es converteixen en la quantitat de cromos que et trobaràs dins del sobre.
Si repons ràpid i correcte serà una recompensa de 3 cromos, si tardes una mica 2 i finalment si la resposta és correcte però has tardat massa, només un. En cas d'equivocar-te et quedaries sense i podries comprar una nova pregunta per seguir intentant.
Per si això fos poc, hi ha com una esècie de "Mercat de Sant Antoni" on pots canviar cromos amb altres companys, o comprar-los cromos amb part del teu salari dirari.
Hi ha 3 classes de cromos:
- Els normals, que normalment es venen 5 cromos per una moneda.
- Els platejats, que normalment es venen per 1 moneda el cromo.
- Els daurats, que aquests son molt rars i es fan pagar 25 o 30 monedes.
Existeix la figura dels Jokers, son cromos comodí que es poden enganxar a l'album en el lloc d'aquell que no has trobat o no has aconseguit canviar o comprar. Aquest tipus de cromo només s'aconsegueix pagant amb diners reals o bé a través de promocions eventuals.
Actualment n'hi ha una, si entres invitat per algú que hi jugui (com jo) et regalen un joker al obrir-te una conta a través d'un enllaç específic. Com aquest: Apunta't a ilustrum!
Espero que ens veiem per allà! ;)
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Google Plus: comentari, complements i jocs
Facebook , en la seva prepotència, ha vetat tota implicació positiva amb Google+; ja que tenen por de que siguin fuites en una presa de contenció. Si la gent flirteja amb Google saben que perdran el fals concepte de que Facebook és únic, i que no existeixen competidors per ell.
En aquest article citen textualment:
"Concretamente en el punto 11 Facebook indica que “no se debe integrar, enlazar, promocionar, distribuir o redirigir ninguna aplicación hacia ninguna otra plataforma social competente” y su principal plataforma social competente es Google Plus, algo que demuestra claramente el miedo que tiene la compañía a perder la batalla."
Jo, m'he atipat de sobredosis de contingut absurd, porqueria, spam de jocs i aplicacions, gent que no conec de res, confidencialitat més que dubtosa i sobretot sobretot... aquesta incursió en les llibertats de la gent, típiques del programari privatiu i dels mafiosos dels drets d'autor, que tant detesto; així que m'he passat definitivament a Google+.
Al final, segurament, el que busquen és controlar-nos com els demés, però al menys, de moment, no han fet més que donar-te aplicacions i serveis, tant originals i útils com revolucionaris en alguns casos.
Dit això, vull compartir amb vosaltres aquests 3 complements que han acabat de despertar en mi la passió incondicional pel gegant de les dos os.
Una eina brutal com Google Reader, que em permet seguir tota la actualitat d'Internet amb molt poc temps. El meu indispensable twitter , on em comunico amb el món a base de piulades (algunes absurdes i altres d'interès). Ambdues fusionades en la xarxa social que més m'agrada i que més còmode m'hi sento: Google+.
G+Tweet
Permet integrar el Twitter dins d'una pestanya de Google Plus, per tal de que sense sortir de la interficie de Google puguis piular i manegar la xarxa social sense necessitat de variar constantment d'interficie:
http://crossrider.com/install/529-google-tweet
RSS Share
Lectura de les RSS de Google Reader des de Google Plus, integrant la possibilitat de compartir: https://chrome.google.com/webstore/detail/cngpndgifehgejmkemnmmiknpafnhpec
Reader to Plus
Integra un botó "Share to Plus" al peu de cada entrada en el Google Reader, que et permet compartir des del Google Reader qualsevol publicació al teu Google Plus: https://chrome.google.com/webstore/detail/ellpglpgjfcfppiljfokjoconaheaiff
Alguns jocs per a que no tingueu excusa per a no entrar al Google+:
Angry Birds: http://googleplus.com.es/angry-birds-para-google
City Ville: http://googleplus.com.es/cityville-para-google-plus
Finalment uns consells copiats i enganxats:
"Concretamente en el punto 11 Facebook indica que “no se debe integrar, enlazar, promocionar, distribuir o redirigir ninguna aplicación hacia ninguna otra plataforma social competente” y su principal plataforma social competente es Google Plus, algo que demuestra claramente el miedo que tiene la compañía a perder la batalla."
Jo, m'he atipat de sobredosis de contingut absurd, porqueria, spam de jocs i aplicacions, gent que no conec de res, confidencialitat més que dubtosa i sobretot sobretot... aquesta incursió en les llibertats de la gent, típiques del programari privatiu i dels mafiosos dels drets d'autor, que tant detesto; així que m'he passat definitivament a Google+.
Al final, segurament, el que busquen és controlar-nos com els demés, però al menys, de moment, no han fet més que donar-te aplicacions i serveis, tant originals i útils com revolucionaris en alguns casos.
Dit això, vull compartir amb vosaltres aquests 3 complements que han acabat de despertar en mi la passió incondicional pel gegant de les dos os.
Una eina brutal com Google Reader, que em permet seguir tota la actualitat d'Internet amb molt poc temps. El meu indispensable twitter , on em comunico amb el món a base de piulades (algunes absurdes i altres d'interès). Ambdues fusionades en la xarxa social que més m'agrada i que més còmode m'hi sento: Google+.
G+Tweet
Permet integrar el Twitter dins d'una pestanya de Google Plus, per tal de que sense sortir de la interficie de Google puguis piular i manegar la xarxa social sense necessitat de variar constantment d'interficie:
http://crossrider.com/install/529-google-tweet
RSS Share
Lectura de les RSS de Google Reader des de Google Plus, integrant la possibilitat de compartir: https://chrome.google.com/webstore/detail/cngpndgifehgejmkemnmmiknpafnhpec
Reader to Plus
Integra un botó "Share to Plus" al peu de cada entrada en el Google Reader, que et permet compartir des del Google Reader qualsevol publicació al teu Google Plus: https://chrome.google.com/webstore/detail/ellpglpgjfcfppiljfokjoconaheaiff
Alguns jocs per a que no tingueu excusa per a no entrar al Google+:
City Ville: http://googleplus.com.es/cityville-para-google-plus
Finalment uns consells copiats i enganxats:
Consejos y trucos para Google+ Plus
- Si haces click en la foto de perfil de cualquier usuario, iran rotando las imagenes de perfil del propio usuario…
- En el stream, puedes pulsar la tecla “J” para navegar hasta el siguiente elemente o “K” para navegar hacia el anterior.
- Si compartes un post con un circulo pequeño de contactos puedes prevenir que lo compartan con la flechita de arriba a la derecha y clickando en “Deshabilitar opción para compartir“
- Puedes nombrar a la gente en tus publicaciones si escribes el simbolo “+” o “@” seguido del nombre del contacto. Por ejemplo: +Ivan Garcia (y enlazaría mi perfil de Google+ plus)
- Puedes formatear el texto de las publicaciones escribiendo el texto entre los dos simbolos: (*text*) Negrita, (_text_) Cursiva y (-text-)
-sobrelineado- - Como enviar un mensaje privado en Google+
- Atajos de teclado en Google+
- Como actualizar el estado de facebook y twitter desde Google+
- Buscador de Google+
- Manual de buenas maneras de Google+
- Como realizar encuestas en Google+
Silver Bird, una extenció per a Google Chrome que et permet navegat i piular a la vegada, amb un sistema d'alerta sobre les 'mention' molt útil. http://ves.cat/aVe5
dijous, 29 de setembre del 2011
Scarlettjohanssoning
La condició humana ja ho té, tendim a fer escarni de les patinades, com més famós ets més risc tens de ser parodiat o ridiculitzat. Des de sempre que l'home ha tendit a carregar-se els mites i a desmitificar als reis, als deus, al més llestos o als més guapos i a totes aquelles figures que per una situació o l'altre les considerem per sobre nostres. Això mateix li ha passat a Scarlett Johannson (Viquipèdia i IMDB).
Es veu que a mitjans de març del 2011 l'actriu i sex symbol Scarlet Johansson, deuria tenir "calor" i volia ensenyar-ho a algú.
Es veu que a mitjans de març del 2011 l'actriu i sex symbol Scarlet Johansson, deuria tenir "calor" i volia ensenyar-ho a algú.
La qüestió ja no és si aquest algú les va penjar, si li van hackejar el mòvil o què... La qüestió que una cosa que per algú menys rellevant no passaria d'un "Zing", per l'actriu li ha suposat el generar una nova moda amb el seu seu no, l'Scarlettjohansonning.
Les fotos en qüestió:
Les fotos en qüestió:
D'aquesta última en Berto Romero () n'ha fet una paròdia:
Després d'aquesta paròdia no va tardar en sortir-ne més imitadors i imitadores, creant així una moda, el Scarlettjohannsoning. Recerca al google: http://ves.cat/aTkx i el hashtag #scarlettjohannsoning.
El curiós del cas és que la moda ha dut a una web a registrar el domini scarlettjohannsoning.com i crear un espai perquè aquesta gent tingui lloc on exhibir els seus "scarlettjohannsonings".
Personalment prefereixo l'original, perdoneu però #alguhohaviadedir.
Després d'aquesta paròdia no va tardar en sortir-ne més imitadors i imitadores, creant així una moda, el Scarlettjohannsoning. Recerca al google: http://ves.cat/aTkx i el hashtag #scarlettjohannsoning.
El curiós del cas és que la moda ha dut a una web a registrar el domini scarlettjohannsoning.com i crear un espai perquè aquesta gent tingui lloc on exhibir els seus "scarlettjohannsonings".
Però en la societat som així, i així és com ens reflexem en les xarxes socials. No obstant, sempre val la pena que algú es pari a pensar-ho i digui: #nocalia.
FONTS:
La conya de Berto Romero:
http://www.formulatv.com/noticias/21237/berto-romero-imita-scarlett-johansson-desnudo-frente-espejo/
La difusió, surten imitadors:
Aprofitant la moda, agafen el domini i donen lloc als imitadors:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)