divendres, 4 de juny del 2010

Predicar al desert...

El dia 9 d'octubre del 2006, fa més de 3 anys, vaig agafar el domini www.spiderman.cat; ja que m'apassiona aquest personatge, i estava cansat de navegar i no trobar mai informació en català sobre el personatge.

Vaig començar amb una web molt cutre creada en html, l'objectiu era practicar i millorar; ja que per la meva feina em calia saber-ne més. Per sort un company de feina en Tomeu (@Tomedo al twitter) em va donar un bon grapat de bons consells, em va ajudar a transformar l'html en un bàsic php i emprar capes.

Per temes de feina, posteriorment vaig començar a fer servir Drupal i me'n vaig enamorar; així que vaig decidir fer el pas i crear-me "la zona" un espai restringit on hi penjava material més exculsiu, descàrregues, fons d'escriptori...

Mentrestant, en paral·lel el meu canal del youtube anava guanyant seguidors i tots els meus vídeos els firmava amb spiderman.cat esperant que això reportés més visites, però no era així.

Em vaig moure, vaig fer algunes campanyes, la primera va ser fora de context: "Buscar la nena Balañá" aquella que fa callar als cinemes del Grup Balañá. Tot orquestrat des de Spiderman.cat en l'apartat de cine. Vaig crear un grup al facebook i un vídeo viral per a cridar l'atenció. Finalment va donar fruït i en un grup del facebook que s'havien inspirat en el meu vídeo va donar la cara, després de parlar amb ella i entendre que la campanya la molestava més que res, vaig decidir eliminar el vídeo i cancel·lar la campanya del facebook.

La segona acció va ser reivindicar els còmics americans (Marvel i DC) en català. Inclús arribant a parlar amb el director editorial de Panini, el qual em va dir que no hi havia mercat. Tot això em va ajudar a descobrir Comicat.cat. Un grup de gent que fa una labor admirable, molt bona feina i molt professional. Gent que es coordinava per a fer el que volia fer jo, apropar, fomentar i dinamitzar els còmics a l'entorn català. Però cap era especialment apassionat de la Marvel. En Javier del Campo (una persona encantadora, @fonamental al twitter) em va proposar formar part de l'equip, però soc conscient de que la qualitat dels meus posts no estan a l'altura "periodística" dels seus, a part que la dedicació que em requeriria implicaria deixar de postejar i descuidar spiderman.cat. A més, per aquell llavors havia llegit poca cosa més que Spiderman.

Després de tots els esforços en cap cas vaig tenir cap "input" dels visitants, veia que el nombre de visites oscil·laven entre un mínim de 10 visites diàries i unes crestes d'unes 40 o 50 en moment molt concrets. Però cap interacció.

Des de sempre he parlat en plural amb tot el tema, perquè senir-te sol en un castell és molt trist. És allò que penses "si faig com si fóssim un equip la gent s'hi voldrà apuntar", però el més a prop que he estat ha estat en 3 o 4 ocasions en les que vaig aconseguir temptar a algunes persones, però mai s'hi van avocar del tot. Sort en vaig tenir del meu amic Armando (Darkpass), la meva parella Cristina (@les_receptes al twitter) i mon pare Manel (elguaitador.cat) que em van donar un cop de mà en un temps aportant contingut posts, material, va ser la època que més va créixer Spiderman.cat i de la qual tinc molt bon record.

Però no tot dura sempre, i la pàgina es va degradar en alguna de les actualitzacions que vaig fer. Va començar a donar errors interns, no se'm publicàven els vídeos, les fotos petaven el post... bé, un drama!

El tema és que en aquest plaç de temps vaig perdre la seva atenció, i jo em vaig desencantar molt, em vaig dedicar més a penjar vídeos al youtube, a crear grups al Facebook...

Finalment vaig decidir trencar amb tot, ja al 2010 vaig dir any nou planteig nou. I em vaig carregar tot el site (guardant-lo al museu) i em vaig embrancar en 2 projectes: Spiderman.cat (com a blog informatiu i per no renunciar al nom que tant m'estimo) i per si l'error del meu esforç era concentrar-ho tot en Spiderman i potser si ho generalitzava podria arribar a més gent. Jo seguia volent parlar amb algú sobre l'Univers Marvel en català; així que vaig demanar el domini Marvel.cat.

La idea inicial era crear hulk.marvel.cat o ironman.marvel.cat o subdominis així... però era una feinada que acabaria sent un blog fantasma com en alguna ocasió era el propi Spiderman.cat.

Què vaig fer? Crear una xarxa social!

Il·lús de mi, creia que aquest seria el camí per atraure gent a parlar del tema, al cap i a la fi, quin bon friky es podria negar a tenir un blog marvel.cat/elseunom i un correu elseunom@marvel.cat? Doncs ni regalant blogs, ni regalant correus, ni fent que poguessin enviar-se missatges interns, canviar-se l'estat com al facebook, vincular els seus posts al twitter, crear un canal RSS de podcast de còmics i altres noticies per poder llegir, compartir i comentar... Tampoc he aconseguit més que 1 enregistrat que va entrar i no ha tornat més (ni tant sols va dir un "hola" o un "adéu").

Fet i fet em sento des de fa més de 3 anys predicant al desert, i les forces em fallen i em pregunto perquè ho faig... perquè tinc una xarxa social fantasma que funciona pràcticament al 100% però que no hi té membres.

Ara és quan se'm planteja què fer... tirar la tovallola? Deixar-ho estar tot? Necessito un espai per a practicar el que estic aprenent encara ara de Drupal i php. Però a vegades em sento realment estúpid de parlar sol durant tant de temps.

I ara em pregunto, realment no hi ha catalans que vulguin un espai així per debatre? Si és així on el troben? Perquè si el busquen en troben a mi en els primers llocs buscant "Marvel català".

En fi... Sort en tinc d'aquest blog on hi escric totes les meves històries. Un espai per a desfogar-me i realment, un com deixat anar tot estic més tranquil. Si algun dia tanco la paradeta, que aquest post serveixi de constància de que jo al menys ho vaig intentar! :D

Així doncs, si per un cas fóssiu un apassionat dels còmics Marvel que et trobes com jo, buscant amb qui parlar, em trobaràs al twitter com @spidermancat (t'hi espero :D)