Feliç consumisme i curt any nou.

Tot just ha sigut sortir de l'aigua fresca de mar del calorós agost, tornar a la feina un dia gris de setembre i donar-me compte de que estava menjant panellets al novembre... I de cop les llums de Nadal.

Anava pel carrer i pensava: "falta encara 25 dies per nadal, pràcticament un mes sencer, i ja estan encenent les llums. No hi ha crisi? No falten diners?" Em va venir al cap quan a l'autoescola t'ensenyaven allò de la "contaminació lumínica" i m'imaginava la ciutat de nit des del cel... veient totes aquelles llums formant un immens signe de l'euro "€".

Suposo que aquestes coses estan la mar de pensades, les llums et recorden que s'apropa Nadal, si s'apropa Nadal és que has de començar a comprar (a gastar). Per tant es produèix una cosa insòlita que fa temps no passava. I és que estàs a principis de novembre (tot just sortint de la castanyada) i ja passejes pel super i pots comprar neules, torrons, polvorons... però també passes pel congelador i podries comprar gelats, polos... I clar, ningú vol deixar de guanyar diners. Els dels gelats et venen el concepte de que de gelats en pots menjar tot l'any. Aviat els torrons et diran posa'ls a la nevera i tot fresquets és una bona font d'energia per quan tornin els crios de la piscina!

Sempre s'ha dit que el consumisme s'apoderava de les tradicions, però el consumisme ha fet metàstasi entre festa i festa i s'està quedant amb els dies intermedis. Potser quan tots els dies tinguem alguna cosa a celebrar perquè gastem més, potser llavors som capaços de donar-li la volta i recuperar el sentit alegre i desinteressat de les festes, potser llavors som capaços d'oblidar-nos dels regals i pensar en la companyia, en la qualitat de l'estona que passem amb els nostres familiars i sers estimats. Perquè si ens hem de fiar del consumisme viuriem sempre amb pors. Només cal veure el cas de la Grip A (aviar, nova, porcina, mexicana o com se li vulgui dir)... Una nova manera de fer quartos a través de la por de la gent.

Entres en una farmàcia i què et trobes?

"pregunti'ns pel nostre kit de prevenció de la Grip A"

"Desinfecció de mans [ideal pel cole]" "Frase típica: Es mejor prevenir que curar"

POR. I més despeses.

En fi, només espero que el vostre Nadal tingui la prioritat que es mereix, primer les persones, la il·lusió i l'alegria, després el menjar i les celebracions, i finalment els regals i les despeses. Recordeu que si el consumisme se us menja les festes, aviat se us menjarà tot l'any... I passareu tots els dies pagant i patint i no gaudint d'aquells que us envolten.

Que passeu unes BONES FESTES!!! Bon nadal i (per si no escric més aquest any) feliç any nou!!

Reinventar-se

En el procés de la mudança estem passant per un munt de sensacions noves, algunes estrictament vinculades a les responsabilitats i als deures que estàvem adquirint implícitament, d'altres més subtils a la hora de veure-ho venir però més evidents quan es materialitzen, com el temps que hi dediquem a la família i amics.
Ara mateix, venen festes, la repartició de les mateixes ja és una cosa que va en contra de lo que és una festa; ja que és "feina" i és "desagradable". Les festes haurien de ser per passar-t'ho bé i evadir-te de les responsabilitats.

Ara, el que més tinc al cap és el Nadal, son unes dates que sempre m'han fet molta il·lusió, i que per mi eren festes màgiques d'il·lusió i bones esperances... però comencem amb la repertició de festes, sempre hi ha algú que li ha de sentar malament com te les montes. I precisament serà la persona que menys passes farà per venir-me a veure durant l'any la que més em recriminarà.

Nosaltres hem sigut pràctics, i aquest any ens hem repartit els dies amb:
- 24 de desembre: amb mons pares a celebrar el nadal i donar-nos els regals (després de sopar davant dels regals jejejeje és la part malèvola de la tradició; ja que així t'agafen més ganes d'acabar de sopar per posar-te'ls a obrir)
- 25 de desembre: aquest dia hem decidit que no li dediquem a ningú més que a nosaltres. Aquest dia ens atrinxerarem a casa, i si fos el cas, convidaríem a gent a casa, però és el dia per estar a casa, així, quan hi hagin "pequeñajos" serà el dia per dedicar-los a ells.
- 26 de desembre: el celebrem amb la família de la Cristina (la meva parella) a Sitges (ella és d'allà).
- 31 de desembre: cap d'any amb els amics, aquest any vé l'Armando i la seva parella Ingrid, ens fa molta il·lusió conèixer-la.
- 1 de gener: El sant del meu pare, per mi sagrat, com ho va ser per ell el sant del seu que es deia igual. Així que indiscutiblement el meu cul estarà sentat a taula amb ell.
- 6 de gener: El dia reis, el únic dia en que assistèixo a la reunió de la meva família. Quan puc estar amb els meus cosins, que me'ls estimo casi com si fóssin germans, tot i que ens veiem molt poc durant l'any.

En fi, com veieu un calendari complet per festes. En totes aquestes coses no hi havia de pensar abans, eren coses que venien donades pels pares, si havies d'estar a casa hi eres i si podies estar fora hi estaves...

El que dona el nom al post, és el sentiment que engloba tot això. La sensació que en un moment donat t'has de tancar en un enooooooorme capoll i sortir transformat en adult. Ara tinc la sensació d'estar creant el Jaume que seré els pròxims anys. Tot just faig els 30, la producció de canes es dispara, les arrugues d'expressió apareixen i ja no se'n van, un petit replanteig en la indumentària diària i ja tinc dibuixat amb 4 pinzellades el nou Jaume, el Jaume que serà un adult responsable, el Jaume que m'agradaria ser.

Crec que és important parar-se un moment a reflexionar sobre qui som, i quina imatge projectem de nosaltres al món. A vegades la imatge que nosaltres tenim és diferent a la que projectem, però diametralment oposada a la que percep la gent. Un cop sentats, reflexionant sobre el que veiem, podem moldejar-nos una mica i fer de nosaltres una millor persona, aquella que volem ser.