Scarlettjohanssoning

La condició humana ja ho té, tendim a fer escarni de les patinades, com més famós ets més risc tens de ser parodiat o ridiculitzat. Des de sempre que l'home ha tendit a carregar-se els mites i a desmitificar als reis, als deus, al més llestos o als més guapos i a totes aquelles figures que per una situació o l'altre les considerem per sobre nostres. Això mateix li ha passat a Scarlett Johannson (Viquipèdia i IMDB).


Es veu que a mitjans de març del 2011 l'actriu i sex symbol Scarlet Johansson, deuria tenir "calor" i volia ensenyar-ho a algú.

La qüestió ja no és si aquest algú les va penjar, si li van hackejar el mòvil o què... La qüestió que una cosa que per algú menys rellevant no passaria d'un "Zing", per l'actriu li ha suposat el generar una nova moda amb el seu seu no, l'Scarlettjohansonning.


Les fotos en qüestió:

D'aquesta última en Berto Romero () n'ha fet una paròdia:

Personalment prefereixo l'original, perdoneu però #alguhohaviadedir.

Després d'aquesta paròdia no va tardar en sortir-ne més imitadors i imitadores, creant així una moda, el Scarlettjohannsoning. Recerca al google: http://ves.cat/aTkx i el hashtag #scarlettjohannsoning.

El curiós del cas és que la moda ha dut a una web a registrar el domini scarlettjohannsoning.com i crear un espai perquè aquesta gent tingui lloc on exhibir els seus "scarlettjohannsonings".

Però en la societat som així, i així és com ens reflexem en les xarxes socials. No obstant, sempre val la pena que algú es pari a pensar-ho i digui: #nocalia.

FONTS:

La noticia:
http://www.que.es/gente/201103191229-roban-fotos-moviles-scarlett-johansson-cont.html

http://www.ellahoy.es/famosos/articulo/scarlett-johansson-fotos-sin-ropa-robadas-de-su-movil-fotos/25069/

La conya de Berto Romero:

http://www.formulatv.com/noticias/21237/berto-romero-imita-scarlett-johansson-desnudo-frente-espejo/

La difusió, surten imitadors:

http://www.elmundoderoto2.com/2011/09/fotos-scarlett-johanssoning.html

Aprofitant la moda, agafen el domini i donen lloc als imitadors:

http://scarlettjohanssoning.com/

Fotolog ZING

Primer de tot disculpar-me, i advertir, que el contingut d'aquest post no és per res intel·lectual, intimista ni a penes interessant, només és un apunt a un fet que m'ha resultat curiós. Mira, soc així.

Tot i això, ho trobo tant caspós que no ho posaré ni a #cosesmeves. (Avisats i avisades esteu!)

Vale, hi ha coses que son moda i per això les fa la gent. Les modes son passatgeres i per això tenen més tolerància les excentricitats, perquè tothom pensa que és una "fase" que comença i acaba.

Sempre s'han vist les killes amb fotos amb chupa chups, de semi perfil al mirall del lababo, amb ulleres de sol tirant un petó a la càmera mentre fan el "puja aquí dalt i balla" amb el dit...

Em feia gràcia fer un post sobre això, després de que en Pujol ens refresqués o ens presentés la cançó de "Oh, Jenifer" dels Catarres.

Aquí a sota el videoclip dels Catarres "Oh, Jenifer":



Paròdia al Fricandó Matiner, invertint els papers "Oh, Montserrat":



Però, Oh sorpresa! Quan he descobert el ZING, una cosa molt més hortera que totes aquestes fotos.

Es tracta de "missatges" (normalment noms acompanyat de cors) pintats al cos (normalment en parts suggerents).

Sembla ser que va néixer fa anys, segons Fullflog: el terme zing és un derivat de l'anglès "sign", i consisteix en mostrar un cartell o firma amb un missatge per a algú o promocional en una fotografia i pujar-la al Fotolog o metroFLOG.

L'únic requisit per al ZING és que el missatge estigui estigui escrit en una superfície, no s'hi val emprar post-producció com photoshop.

Aquest típus de fotos se van popularitzar a metroFLOG i actualment és molt estesa per Mèxic i altres països llatinoamericans.

Fixeu-vos lo elaborat d'aquesta moda que té diferents tipos de Zing:

Zing Normal: El que hem descrit abans, un missatge pintat en un paper o al cos.
Zing Lindo: Lo mateix però més elaborat, amb dibuixets.
Zing Sexy: Lo mateix però escrit en una part sexy o amb actitut sexy.
Zing Sexozo o Sexoxo: Posat en parts més exagerades, apurant la legalitat de "apte per tots els públics".

En fi... Com veieu hi ha una macrovarietat de Zings... però a mi se m'acuden uns quants més:

Zing cutre: Lo mateix però mal fet.
Zing invertido: Lo mateix però cap per avall.
Zing en el sofá: Lo mateix però assegut al sofà.

i un llarg etc... que segur que a vosaltres se us acuden molts més, totalment digne de ser un hashtag #Zing.

"Para muestra un botón". Recerca: "fotolog ZING"



I un cop llegit aquest post direu: "calia?" i jo miraré cap avall i murmuraré: "No". 

El dia en que vaig fer realitat un somni.

Sembla que fa 4 dies d'aquell 19 de novembre de 2010 a Andorra, quan em vaig declarar a la Cristina. Va ser un moment d'aquells a la vida que mai oblidaré.

El 23 de juliol de 2011 (també conegut com a #23jCJ pels nostres amics i seguidors en la xarxa social de twitter) ens vam casar la Cristina (la meva Mary Jane Watson particular, la @ktalana que molts de vosaltres coneixeu per les xarxes) i jo, en Jaume (un somnia truites, fan de Spider-man i que els tuitaires em coneixeu per @spidermancat).

Va ser un dia preciós. No pel cel, que feia núvol, si no per les cares de la gent, principalment les nostres, que amb el somriure il·luminàvem el dia; i és que jo ja des dels 7 anys em vaig despertar un dia dient: "bon dia carinyo" i des de llavors sabia que un dia m'acabaria casant amb una noia, que sense saber-ho llavors, acabava de néixer.

Aquest post va d'aquell dia, el dia en que vaig fer realitat un somni, el dia en que em vaig casar amb la dona de la meva vida, el #23jCJ.

Deixeu-me que us l'expliqui:

Aquella nit, la Cristina i jo la vam passar junts a l'Hotel de Los Arcos (a costat del Capri) a Sitges.

Pel matí a primera hora, la Cristina es va anar a maquillar i pentinar, mentrestant jo em vaig quedar a l'habitació esperant al meu testimoni i benvolgut amic Àlex (un dia li dedicaré un post que se'l mereix).
Estava nerviós, però tant il·lusionat i amb la ferma intenció de paladejar cada instant que em vaig deixar portar pel fotògraf i el meu bon amic Àlex. Ens vam fer unes fotos junts, amb la seva dona Marian i el seu encantador fill Adrià.

Amb el que no comptàvem era amb que el taxi que m'havia de passar a buscar per l'hotel no hi seria a la hora!! Sort que l'Àlex va trucar a l'agència de taxis i fent ús de tot el seu poder de convicció va aconseguir que el taxi estigués a la porta en menys de 0'.

Finalment a les 12 o'clock el nuvi i el testimoni eren al lloc de la cerimònia (el preciós Palau Maricel).

Els nuvis ja podien entrar...

Va ser una cerimònia preciosa, amb un discurs de'n David (@rebula8, el meu cosí), ple de referents frikis dedicats a mi) i de la Gemma (la seva germana) que va sortir a llegir-nos per sorpresa un emotiu repàs a la seva vida amb la Cris. 

Molt emotíu, creia que amb els meus antecedents (veure post) em desmaiaria, però l'únic que va caure un parell de vegades va ser el ram.

En acabar la cerimònia, una pluja de pètals i un petó de pel·lícula.

Després d'això, els nuvis vam tornar a dins a fer-nos més fotos i els convidats ens van anar a esperar al restaurant.

Després de l'intens reportatge (fet per en Marc Rosés un esplèndid professional), entre un parell o tres de "Vivan los novios" d'algun espontani, les fotos de uns quants guiris fortuïts i d'alguna mala cara per culpa d'un banc... Vam decidir que ja era hora d'anar a dinar.

De camí al restaurant So-Ca (pàgina al Facebook).

 A sota: la nostra entrada al restaurant So-Ca.

Durant el dinar, la Cristina a penes va menjar, jo, a pesar de tot em vaig "fotre les botes" però comparat amb la normalitat, podríem dir que vaig menjar poc.

Durant el dinar, vam projectar un petit vídeo sobre la nostre història, amb la música de fons del tema de Forest Gump, música que sonava el dia que vaig tenir clar que era hora de casar-me amb la dona de la meva vida. El vídeo va ser emotiu, alguna llagrimeta, alguna rialla, molt de carinyo i sobretot sobretot... amor.

En acabar el vídeo, durant la projecció de focs artificials, va entrar l'atípic pastís de noces: Brownie amb cobertura d'escuma de xocolata blanca i farciment de melmelada de frambuesa.

L'espasa amb la que el vam tallar és una rèplica de la de Robin Hood, a la qual li vam fer afegir un gravat personal a manera de sortilegi d'amor i bona auguri.

En acabar, la novia entrega el ram en senyal de relleu: "David i Eli, ara us toca a vosaltres!".

Al sortir del restaurant... un allau d'arròs se'ns ve al damunt!! Socooooooooors!!!

Després d'unes últimes fotos junts, de nou a l'hotel, ja estem valdats i només volem tornar a casa.

Aquell dia havia estat maravellós, i gràcies a l'Armando (@NandoBarna, també es mereix un post pròpi) tenim una filmació "estupendíssima" que ens allargarà el record tota la vida i potser més xDDDD

Però... Allà no acabava tot! Aquella mateixa nit, a les 5h de la matinada ens passava a buscar el taxi per a dur-nos a l'aeroport i fer rumb cap a París... Però clar, això... això és una altre història petit Adam.

A continuació una magistral adaptació d'aquest especial dia, versionada en format còmic pel Miquel i la Duna (@perill) a través d'una app de l'iPhone.

to be continue...

 Just el dia anterior El Guaitador (@Guaitador) va publicar: El casament d'Spiderman i Mary Jane, una fita.