dilluns, 30 de maig del 2011

Fora el senat.

Avui he rebut un e-mail que deia:

"Pasa este mensaje, que arrase en internet.

España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el fondo monetario internacional que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro país para reducir la deuda.

Ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos y recortar primero:
Eliminar el senado, es una cámara inútil, dicho por los mismos senadores, noruega, suecia, dinamarca, no tienen senado, alemania sólo 100 senadores, ee.uu. Un senador por cada estado.  Los grandes teóricos del derecho internacional y constitucional (duverger, jellinec, etc.) Opinan que es una cámara innecesaria, prescindible y que está en extinción. Españoles: ¿por qué tenemos que mantener a 260 gansos, inútiles, una cámara estéril, vacía de contenido, ya pasada de moda.

¡¡Fuera el senado, ya !!  Eliminándolo nos ahorraremos 3.500 millones ¤  cada año.

Eliminar la pensión vitalicia de todos los diputados, senadores y demás "padres de la patria".

Revisar los sueldos de los alcaldes que se ponen los sueldos que les da la gana.
 Eliminar todos los coches oficiales (
cosa que se hizo hace 40 años en los pactos de la moncloa y funcionó, "no es posible que tengamos más coches oficiales que usa").

Anular todas las tarjetas visa oficiales (que cada uno baile con su pañuelo) y poner en la calle a todos los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).

Todos los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país.  ("no es posible que malgastemos en esto más que alemania y el reino unido").

 Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los presupuestos generales del estado (adiós "transferencias a sindicatos, partidos políticos, oceoe, fundaciones opacas y chupópteros varios") se ahorrarían mas de 45.000 millones de euros, no haría falta tocar las pensiones.

Congelar las pensiones es injusto, es desconocer unos derechos adquiridos, condenar al hambre a muchos de aquellos que merecen nuestro respeto.

¡¡¡Con la mitad del dinero que se recaudaría con estas medidas, se acababa la crisis de cuajo!!!!

¡¡¡¡¡¡¡ pasalooooooooooooooooo!!!!!!!!!
"

Clar, llegint això sembla lògic, però tampoc ets cap gran economista, tampoc pots assegurar amb tanta rotunditat que s'estalviarien 45 mil milions d'euros, però per descomptat, menys encara que arribés la part proporcional corresponent a Catalunya. Fa pensar, però com hi ha molta demagògia i falses afirmacions...

Fem ús d'Internet i preguntem a aquells que en saben més.

Realment el senat és inútil? Desequilibra tant l'economia? Perquè es manté?

Ho poso OnLine a veure si algú que sàpiga d'economia i política més que jo, ens ho argumenti.

dimecres, 25 de maig del 2011

Dia de l'orgull friki

Va sorgir quan al web "Univers Marvel" , un usuari (sota el sobrenom de Buebo) discutí el fet de què qualsevol friqui pogués o no denominar-se així; i el desig i el dret dels friquis i les activitats considerades friquis, com llegir còmics o jugar a rol, foren reconegudes per la societat i no menyspreades. Així, amb la creació d'aquest dia, els friquis desitgen demostrar que no son un grup minoritari.
La tria de la data, el dia 25 de maig, es va fer perquè aquell dia, de 1977, es va celebrar l'estrena als EUA de la primera pel·lícula de La Guerra de les Galàxies. També es recorda a Douglas Adams, autor de La Guia de l'Autoestopista Galàctic, coincidint aquesta data amb el Dia de la tovallola.

Font original: Viquipèdia http://ves.cat/aGdg



Per això a continuació enganxo el vídeo que vaig fer fa uns mesos de “La Guerra de les Galaxies (versió disco)” on fa un homenatge de tota la saga: Star Wars (la saga) from spidermancat on Vimeo.



Un video molt bo grabat especialmente per avui:



http://youtu.be/8Qr-PMdANGA


Des de Orgullofriki.com han posat a la venda la samarreta de l’orgull Frisi amb lletres de l’estil de la guerra de les galàxies que posa “May the FREAK be with you” en lloc de “May the FORCE be with you” (que la força t’acompanyi). http://ves.cat/aGdo

 
 




A la mateixa web hi trobarem també un calendari d’activitats: http://ves.cat/aGdr



Per enriquir una mica aquest post, i ajuntant una de les meves altres passions, el cine, he buscat les 5 pel·lícules més frikis, i com el concepte “friki” en sí, m’han sortit coses de tots els colors:

Llista de extracine.com (http://ves.cat/aGdQ) de caire una mica més culta: 

1-     Clerks
2-     Ghost World
4-     Donnie Darko
5-     Dear Wendy
Llista de 20minutos.es (http://ves.cat/aGdS val la pena entrar-hi, conté vídeos) de caire més gore: 

  1. Las ovejas asesinas 
  2. Jesucristo cazavampiros 
  3. El Regreso de los Tomates Asesinos
  4. Kárate a muerte en Torremolinos
  5. Tu madre se ha comido a mi perro
    La llista de cinepalomitas.com no tinc nassos de tallar-la pel número 5; ja que la majoria son grans pel·lícules i soc incapaç de deixar fora ‘The Lord of the Rings’:
    1. 2001: Odisea en el espacio

    2. Star wars (Toda la saga)

    3. Star Trek (idem)

    4. Blade Runner

    5. Dune

    6. El señor de los anillos

    7. Akira

    8. Gattaca

    9. El ejército de las tinieblas

    10. Matrix


    I finalment les oficials, de orgullofriki.com :
    1. Clerks
    2. Matrix
    3. El retorno del Jedi
    4. La Guerra de las galaxias

    Lamentablement de la llista de 100, només queden les que va salvar Cuack.com en aquest post: http://ves.cat/aGd3

    Per mi de pelis frikis diria:
    1. Clerks
    2. Star wars
    3. Akira
    4. Los caballeros de la mesa cuadrada
    5. Tu madre se ha comido a mi perro

    Perquè pràcticament tindríem el número 1 de cada llista d’estils diferents. Dins d’aquestes he considerat que em quedava amb les que permetessin un major Cosplay.

    El cosplay (contracció de les paraules en anglès costume, "vestit", i play, "joc"), és una subcultura japonesa basada en disfressar-se d'un personatges de manga, anime o videojoc. La persona que practica el cosplay s'anomena cosplayer.” Viquipèdia http://ves.cat/aGd0

    http://www.cosplay.com/
    http://www.cosplay-world.com/

    A vegades amb gràcia:
    http://ves.cat/aGed
    http://ves.cat/aGee
     http://ves.cat/aGd-
     
    però moltes altres no tanta xDDD
    http://ves.cat/aGef
    http://ves.cat/aGei
    http://ves.cat/aGeh (aquí hi ha de tot)


    Webs catalanes que també en parlen:
    Eldebat.cat http://ves.cat/aGdB
    La batcova: http://ves.cat/aGej
    La mia cosa: http://ves.cat/aGen 

    Ser un bon Community Manager.


    A la hora de decidir llançar-nos a les xarxes socials tenim moltes opcions per a convertir-nos en un Community Manager:
    Però al final el que realment importa és:

    Tenir mentalitat 2.0.

    El que cal és canviar la mentalitat individual en la què la societat estava evolucionant en mig d'una frenètica carrera per ser els primers en alguna cosa i plantar la nostra bandera.

    La informàtica abans era un camp solitari, on estaves davant de l'ordinador, de manera aïllada i concentrada.

    Ara és un medi socialitzador, on la gent es mou instintivament per necessitats (personals, professionals o purament lúdiques) per a reconèixer-los cal identificar els targets. Saber a qui busquem a on i quan.

    Cal saber trobar el públic que ens interessa, i el més important: ser allà per a que ens trobi qui ens busca.

    Mires molts dels consells que t’ofereixen i no disten gaire de les regles bàsiques de conductes socials: Escolta el que es diu i parla del que saps aportant contingut, reflexions, consells, anàlisi i enllaços rellevants. Implica’t en la causa tant dins com fora de les xarxes, a nivell personal, estimant la marca però empatitzant amb els usuaris. Mai faltar al respecte a ningú ni entrar en discussions no constructives.

    Regles bàsiques que s’han de tenir en compte dins i fora de les xarxes socials.

    Però realment el què i el com dir les coses és el més important. Això serà el que cridi i mantingui a un públic i allunyi a un altre. Els coneixements sobre màrqueting i periodisme son els més indicats per a poder parlar públicament a través del teu perfil social.

    Les claus: una bona estratègia definida i un instint per identificar el perfil dels teus followers; així com conèixer les eines que et permeten destacar-ne els més influents. Una bona eina per això és Klout.


    Qui digui que qualsevol no pot ser un Community Manager menteix. Segons la Viquipèdia:
    Un Responsable de Comunitat o Community Manager en anglès, és la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat virtual a Internet, independentment de la plataforma o eines digitals utilitzades, amb l'objectiu d'aconseguir que els usuaris participin i interactuïn entre ells. “ (font original: http://ves.cat/aGbf)

    Tota persona que té un perfil té una comunitat i ell la manega, pot ser comunitat dels teus 10 amics o una macro comunitat de 2000 persones. Ara, un bon Community Manager és el que porta aquesta comunitat cap a on vol, i és la persona capaç d’orientar-la a les vendes, al suport, al branding o al que vulgui... I això no tothom ho sap fer.

    Un perfil a les xarxes socials mal portat, pot repercutir a la imatge que donem al món, ja sigui personal o corporativa.

    Així doncs, val la pena apropar-s’hi sense por, però amb cautela i sent conscients d’on entrem. No deixar que les pors o els complexos ens ceguin i si no sabem qui volem ser, deixar que la comunitat ens ho faci saber.

    Per exemple:
    • La gent ens polemitza els nostres posts? -- Ens demanen debat.
    • Ens plantegen problemes o suggeriments? -- Volen que els donem suport.
    • Ens retuitegen o comparteixen molt en les xarxes? -- Volen més links i noctícies interessants.

    Ser susceptible a tot això, més el valor afegit dels nostres coneixements, farà que siguem uns bons Community Manager.