Ara mateix, venen festes, la repartició de les mateixes ja és una cosa que va en contra de lo que és una festa; ja que és "feina" i és "desagradable". Les festes haurien de ser per passar-t'ho bé i evadir-te de les responsabilitats.
Ara, el que més tinc al cap és el Nadal, son unes dates que sempre m'han fet molta il·lusió, i que per mi eren festes màgiques d'il·lusió i bones esperances... però comencem amb la repertició de festes, sempre hi ha algú que li ha de sentar malament com te les montes. I precisament serà la persona que menys passes farà per venir-me a veure durant l'any la que més em recriminarà.
Nosaltres hem sigut pràctics, i aquest any ens hem repartit els dies amb:
- 24 de desembre: amb mons pares a celebrar el nadal i donar-nos els regals (després de sopar davant dels regals jejejeje és la part malèvola de la tradició; ja que així t'agafen més ganes d'acabar de sopar per posar-te'ls a obrir)
- 25 de desembre: aquest dia hem decidit que no li dediquem a ningú més que a nosaltres. Aquest dia ens atrinxerarem a casa, i si fos el cas, convidaríem a gent a casa, però és el dia per estar a casa, així, quan hi hagin "pequeñajos" serà el dia per dedicar-los a ells.
- 26 de desembre: el celebrem amb la família de la Cristina (la meva parella) a Sitges (ella és d'allà).
- 31 de desembre: cap d'any amb els amics, aquest any vé l'Armando i la seva parella Ingrid, ens fa molta il·lusió conèixer-la.
- 1 de gener: El sant del meu pare, per mi sagrat, com ho va ser per ell el sant del seu que es deia igual. Així que indiscutiblement el meu cul estarà sentat a taula amb ell.
- 6 de gener: El dia reis, el únic dia en que assistèixo a la reunió de la meva família. Quan puc estar amb els meus cosins, que me'ls estimo casi com si fóssin germans, tot i que ens veiem molt poc durant l'any.
En fi, com veieu un calendari complet per festes. En totes aquestes coses no hi havia de pensar abans, eren coses que venien donades pels pares, si havies d'estar a casa hi eres i si podies estar fora hi estaves...
El que dona el nom al post, és el sentiment que engloba tot això. La sensació que en un moment donat t'has de tancar en un enooooooorme capoll i sortir transformat en adult. Ara tinc la sensació d'estar creant el Jaume que seré els pròxims anys. Tot just faig els 30, la producció de canes es dispara, les arrugues d'expressió apareixen i ja no se'n van, un petit replanteig en la indumentària diària i ja tinc dibuixat amb 4 pinzellades el nou Jaume, el Jaume que serà un adult responsable, el Jaume que m'agradaria ser.
Crec que és important parar-se un moment a reflexionar sobre qui som, i quina imatge projectem de nosaltres al món. A vegades la imatge que nosaltres tenim és diferent a la que projectem, però diametralment oposada a la que percep la gent. Un cop sentats, reflexionant sobre el que veiem, podem moldejar-nos una mica i fer de nosaltres una millor persona, aquella que volem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada